sábado, 26 de abril de 2008

Viure

La melodia comença ara fa cosa d'un any. Ascendent i descendent de mode més o menys repetitiu. Amb un punt culminant que trontolla al cap d'un temps, quan intentes fer quadrar l'harmonia encara que et costi. Però no acaba de ser melòdic, vols una tonalitat major, i no hi ha manera, surt menor. I torna, i torna, torna a ser menor.
Llavors, rebotes el que tens. El trepitges si pots. I continua sent menor, i intentes fer memòria de com ho feies abans perquè sempre fos major, el record no et serveix al primer moment. Però llavors, a poc a poc vas trobant els acords que s'ajustin millor a la melodia que buscaves. Sempre entre totes aquelles tecles que podrien haver salvaguardat el que buscaves entre elles, i sempre aquí.
Sense final, i amb una coda ben llarga.






















4 comentarios:

Juan Alonso dijo...

preciosas. Un perfecto resumen visual de últimos buenos momentos
Besos!

David dijo...

Com diu en Juanill Futill un bon resum fotogràfic del que esta sent la teva vida.

Totes fan una cronologia molt maca.

Una abraçada

Little J. dijo...

Simplement preciós. Tot, lletra i imatge.
Mira les coses petites amb una lent d'augment i podràs apreciar-les molt més.
Guarda cada un dels records més arrelats dins el cor però no els comparis amb el que tens. Mai seràn igual. Res torna, tot marxa. Hem de saber viure amb el que tenim. A vegades millor i a vegades pitjor.
T'enrecordes quan parlavem de si erem del tipus de persones que veien el got mig ple o mig buit. Si et falta una mica per veure'l mig ple jo te'n puc deixar una mica. Todo sea por que lo veas medio lleno Rafa.

Com diu el meu nick: "El hombre se complace de enumerar sus pesares, pero nunca enumera sus alegrías".

T'estimo.

Anónimo dijo...

:)
gran seleccio!
tant de bo tots els moments q viskis siguin x sempre mes com aqts!!
tinc ganes de veuret xls carrers de bolonya i ferte una abraçada gran graaaaaan!!!

tstimu jurgi!!!:DD