martes, 27 de mayo de 2008

Exposicions




Joan - Pere Viladecans es mostrava inquiet. Distant però transparent amb la mirada, la gestualitat i la paraula. Orgullós ens mostrava així la exposició de la seva producció més recent, que inclou dos cicles pictòrics: Símptomes i Malalties, i Patrimoni i Memòria i que es troben al Palau Moja de Barcelona.

El primer cicle consta d’una vintena de peces, totes del mateix format, estructurades al voltant del pas inexorable del temps, la vida i també la mort. Cicle en que es fa patent el caràcter melancòlic de l’artista, així com la preocupació per els aspectes de salut. La iconografia utilitzada fa referència a malalties i al dolor en un ventall ampli de situacions. Fragments d’anatomia humana, nadons, calaveres, fotografies antigues, llavors, insectes dissecats entre d’altres formen un collage en sentit ampli que desperten el caràcter tàctil i, fins i tot, olfactiu.

Patrimoni i Memòria està íntimament lligat amb el cicle anterior fent al·lusió al concepte vital comú a tot ésser viu que és preservat amb la memòria. Reminiscències que ens acompanyen al llarg de la vida que formen part de l’experiència, de l’aprenentatge, establint així dues vies que s’acosten per una banda a la física, i per l’altra a l’espiritual.

Referències clares de Joan Miró, del qual les fonts documenten les influències de Viladecans , Antoni Tàpies i Joan Brossa... fan d’aquesta exposició un espai de reflexió sobre el cicle vital, incloent-t’hi la mort com a protagonista (o antagonista?). Una exposició tenebrosa per alguns, optimista per altres, si bé en algunes de la seves composicions del segon cicle l’autor inclou papallones [1]dissecades damunt de figuracions sobre l’acció de finar, que fan evident així la conclusió, si més no personal, del tirar endavant dia a dia, malgrat tot.


[1]“entre los antiguos, la mariposa es emblema del alma y de la atracción inconsciente hacia lo luminoso” “que conceptúa la mariposa como símbolo del renacer” CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionario de los símbolos. 11ª Edició. Madrid: Siruela, 2007

2 comentarios:

Anónimo dijo...

ML bn escrit!!
sembla interessant...

muas!

Juan Alonso dijo...

Muy interesante y muy bien redactado. La asignatura de crítica artística la vas a disfrutar