"Lucrècia" escultura en marbre
autoria de Damià Campeny, 1833
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Viure amb intensitat. Estimar tot allò que ens envolta amb passió,
que ens fa lliures, ens empresona i acaba per anul·lar-nos.
La història de la figura mitològica de Lucrècia.
Aquest és el meu petit homenatge als utraltratges, encara que no mereixin ser designats, no cal oblidar a les seves víctimes.
Foto presa aquest matí a la visita amb la classe,
espero que us agradi! és una peça única i esplèndida, no sé si es podien fer fotos,
ja veieu, cal ser viu en aquesta vida...!
7 comentarios:
Una foto guapa guapa, con una luz muy suave y un blanco y negro porque es lo que hay...
Un p. donald!
Ohps!!! Me encanta!
Te lo has currado!
és preciosa. transmet molt amb poc.
tu sempre viviendo al límite! un dia et tallaràn els dits per fer el que no has de fer ^^' però si no ho haguessis fet jo no l'hagués vist mai, i altre gent q passa per aki tampoc :P
passa-ho molt bé titiñuelillamia!!
(K)!"
sem fa raro que es digui lucrecia, com la cantant negre amb trenetes de colors, saps? x'D
Again...
Quina és la seva històriA??
(K)!"
Nos pueden cortar los dedos pero nunca nos quitarán nuestra libertad,no?
Adaptació de breaveheart ^^'
Doncs és molt maca l'historia de la Lucrècia, i la foto tbé. I té més mèrit feta a pols i sense moure :) Jo crec q em compraré unes pesses per possar-me els braços forts i guanyar pols... o amb unes ampolles d'aigua tbé puc nar fent :P
sabies q tinc un flirk per ficar fotos? és més fàcil/ràpid q el Blog :)
(K)!"
Es una foto muy chula y más teniendo en cuenta como la hiciste, Un beso lover!
Publicar un comentario